Dibuix

El dibuix es pot realitzar com a dibuix preparatori(esbós)o com una obra per sí mateixa.


Abans de començar amb la classificació fem una petita menció a l'estilet. Es tractava d'un ganivet que s'utilitzava per dibuixar. Aquest es pot situar al capdavant a l'hora de realitzar una evolució cronològica dels materials de dibuix.


                                      

Com a configuradors del dibuix podem destacar alguns procediments secs i líquids, com són:
SECS-grafit
-sanguina
-carbonet


LÍQUIDS
-sèpia
- tinta
-bistre


_El grafit:Es tracta del material del que estan fets els llapissos. S'extreu d'un mineral: la plombagina. La seva intensitat depèn de la seva duresa. Quanta més argila té el llapis més dur és. És a dir, el traç serà més intens o negre quan més tova sigui la mina i menys intens quan més dura sigui.

                                                 


_La sanguina:Anomenada també guix vermell. La sanguina era una barreja de caolín i hematites d'una gamma de color que anava des de l'ocre obscur al terracota. Va ser molt utilitzada des del Renaixement, particularlment per Leonardo da Vinci, qui va inventar amb ella el famós efecte de l'sfumatto (Las ténicas del dibujo. El arte y la práctica. Karel Teissig. Colección técnicas de arte. Editorial Libsa, Madrid. 1990). És, juntament amb el carbonet, un dels medis més antic d'expressió gràfica.
A partir de 1500 es va començar a utilitzar en combinació amb el guix negre sobre paper blanc per produir el color de la carn del rostre.
Destaquem, també, la tènica anomenada "dels tres llapissos" (molt popular com a mode de representar retrats en el segle XVI).

                            

_El carbonet: El carbonet natural no és tracta d'una altra cosa que de branques d'arbre carbonitzades. Normalment es fabrica a partir de branques de salze o sarment de vinya. S'obtenen diferents graus de duresa segons la durada de la carbonització. La densitat del traç gris-negre que deixa el paper depèn de la pressió que fa el dibuixant.
Per atenuar la duresa dels traços s'utilitzen els esfumins: petits rotllos de paper assecant.
El carbonet, com a disciplina, és molt tradicional. És una tècnica perfecta pels estudis de nus, retrats i esbossos preliminars de composicions grans.
També podem trobar carbonet comprimit, que està compost per antracita dura d'alta qualtitat barrejada amb cola vegetal i moldeat sota pressió en forma de barretes de 12 a 13 cm. El carbonet comprimit és molt trencadís. Produeix un traç negre profund, "aterciopelado" i regular, però no es pot aconseguir la varietat de gradacions que s'aconsegueixen amb el carbonet natural.

_La sèpia:Es caracteritza per tenir un color marró obscur que procedeix dels pigments extrets de la bossa de la sípia. S'utilitzava sobre tot pel paisatge. Una propietat extraordinària de la sèpia és la seva bitonalitat, explotada quan es frega directament amb el dit. S'utilitzava també en aiguada o combinada amb tinta aplicada amb ploma d'oca, de canya o pinzell. Com a curiositat hauríem de dir que la sèpia és molt inestable a la llum.

_La tinta:La tinta es composa de negre de carbó, aigua i un agent emulsionador que fa que es lligui. Aquest agent emulsionador varia depenent del continent en el que ens situem. Per exemple, a Egipte utilizaven la goma aràbiga i a Orient resines vegetals.

                                                           

_El bistre:El bistre es composa de sutge, aigua i un agent emulsionador, perquè aquest no es disol bé amb l'aigua.