Suports

El suport és la superfície on s'aplica el color d'una pintura.Els suports més usuals on aplicar-la són la fusta i la tela, encara que n'hi ha d'altres com per exemple el paper, el mur, el pergamí, etc.
Nosaltres ens centrarem en aquests dos, però també farem una petita menció de la resta.

La fusta com a suport Ens han arribat pocs restes de pintura sobre fusta de l'antiguitat però sabem que ja s'utilitzava aquest material com a suport gràcies als retrats d'Al-Fayum (fets de fusta de sicomor). Tot i això, l'època daurada de la fusta va ser l'Edat Mitjana.
A l'Època Moderna el mercat d'art demanava que les obres tinguessin mobilitat, per la qual cosa pren importància la tela desplaçant a un segon terme a la fusta.
Observem una continua lluita pel protagonisme entre fusta i tela. Al segle XIX es vol imitar l'Època Medieval i es torna a pintar sobre fusta.
Al segle XX, però, torna a dominar la tela.


Parlem, doncs, de la fusta. Sobre ella es pot pintar amb qualsevol dels procediments pictòrics. Per això s'ha de preparar, tenint en compte uns factors/inconvenients.

En sí, la fusta es composa de:
-celulosa 50% (principal component), reté la humitat i no es descomposa.
-lignina 25%, dóna duresa i protecció.
-hemicelulosa, uneix fibres.
-resines, ceres, grasses...nutrició planta.

Propietats físiques de la fusta
-Duresa, resistència al serrat
-Anisotropia. És a dir, no té la mateixa forma
-Plasticitat
-Flexibilitat
-Elasticitat
-Higroscopicitat (capacitat d'absorvir aigua en ambients humits i de desprendre-la en ambients càlids).


Es diu que una bona fusta ha de ser: de bona serrada, tallada amb lluna plena i al mes de febrer (a l'ivern, la saba tendeix a anar-se cap a la superfície, la fusta per dintre: més estable) i assecada en dos anys ja que la pintura no és flexible i si la fusta no ha estat ben assecada, es pot doblegar.

Tipus d'unió de fustes:-Unions vives (s.XII-XIII)
-Sistema d'espigues (s.XIV-XV)
-Cua d'oranella (s.XIII-XV)
-Falses llengüetes.
-Ales de papallona

Aquests sistemes no acabaren de funcionar.

A més, altre inconvenient és que la fusta pot ser atacada per agents destructors:
-Biòtics: fongs i bactèries que ataquen la celulosa i els insectes.
-Atmosfèrics: sol, llum, humitat.
-Mecànics.
-Químics.

Aquests problemes han estat solventats amb fustes artificials, com són:
-Conglomerat.
-Contraplacat.
-Tablex.


La tela com a suport L'entramat d'una tela ens pot ajudar a saber de quina època és una pintura. Van ser els venecians que es van donar compte de que era el suport idoni per pintar. La tela els permetia els grans formats. A més, permetia el fàcil transport d'obres d'art.
Però les teles muntades amb bastidor no van aparèixer fins a finals del segle XIV-principis del XV.


El gust per la tela a Itàlia arriba pel comerç de cortines que s'estava donant via Flandes des de principis de l'Edad Medieval. Hi havia un gremi dedicat a la fabricació de cortines que buscaven imitar tapissos i brodats. La moda per les cortines va penetrar a Florència: els Medicci van ser una de les famílies que van encarregar cortines flamenques.


Influits per aquesta moda, a finals del segle XIV comencen a sorgir petites teles pintades de manera semblan a com s'estaven pintatn aquestes cortines.
La tela, via Venècia, arriba a Europa.


Altre ús de la tela que hauríem de comentar és el de cortines penitencials, que es col.locaven als altars.
Una pintura de moda al Renaixement eren les Sargas. Es tracatava de petites teles que es pintaven directament.

Advantatges de la tela:
-transportable, econòmica
-resistència a la tracció i trencament
-fàcil de preparar
-superfície regular, a gust personal


Desavantatges de la tela:
-fongs i bacteris
-oxidació
-acció àcids
-pèrdua d'elasticitat
-deformació sobre càrrega constant


Les teles poden ser de procedència natural o artificial.
-Teles de procedència NATURAL:
           -Vegetal: lli, cotó, cànem i jute.
           -Animal: seda.

-Teles de procedència ARTIFICIAL:
           -Artificial: Sintètiques. Neixen al segle XX: Nylon, Poliester (derivats de productes plàstics).


Lli: La tela més utilitzada. Es coneix el conrreu de lli des del Neolític. Egipte va ser un gran país cultivador de lli.

Cotó: no el relacionem amb la pintura fins ben bé el segle XIX. Entra a les arts plàstiques cap al segle XIX lligat a la Industrialització.

Seda: feta servir pels xinesos a les arts plàstiques des del 3000 a.C. En pintura a Occident s'ha fet servir poc. Es tractava d'un material molt car. Per això sempre s'ha utilitzat en petits formats i ha estat treballada amb aquarel.les.


Estructura de la tela: la tela està feta a partir de dos tipus de fils:
-verticals (urdit)
-horitzontals (trama)

La longitut de la tela ve determinada per la multiplicació de la trama per l'urdit. Segons com s'entrellacen, tenim un lligament. El més comú és el tafetà. Dins del tafetà trobem variacions com el mantelillo.
Trobem també la sarga, l'espina de peix, l'adamascat, etc.


Pel que fa als bastidors, en un principi eren fixes, com un marc. Posteriorment es van fer desmuntables (sorgeixen amb la Industrialització de cara al seu transport).