Com preparar pintura a l'oli? És molt senzill. Només s'ha de barrejar bé el pigment amb l'oli de lli.
Afegeixo un enllaç on s'explica aquesta barreja (ells afegeixen assecatiu en aquest procés).
http://www.youtube.com/watch?v=1fxb8cZgrqY&feature=relmfu
L'oli presenta una aparença pastosa, amb cos, que no minva després del seu assecat. Les barreges de color es realitzen sobre la paleta si el que es busca és un to estudiat i net; o bé es poden fer directament sobre el suport, barrejant-se allà els colors i formant d'aquesta manera efectes cromàtics diversos.
Pot treballar-se amb empastaments, gruixudes capes de matèria o bé en fines pel.lícules de pintura molt diluïda, essent el suport sobre el qual es pinta el responsable de l'absorció del medi i per tant de la brillantor i de la permanència i durabilitat del resultat final.
Passem a parlar dels components de la pintura (pigment i aglutinant) en el cas de la pintura a l'oli.
El pigment que dóna color a la pintura a l'oli està empastat i triturat amb oli, i les seves propietats difereixen segons el seu origen. Els olis més utilitzats són: de lli, nou, soia...
El pigment, tal i com vam indicar a l'entrada "Pigments i aglutinants", és un pols de color que es troba present en totes les pintures. El pigment determina el color, la qualitat i lluminositat de l'oli, depenent de la concentració, puresa i origen del mateix.

L'aglutinant és el medi que transporta el pigment i li confereix unitat i adhesió al suport pictòric. L'aglutinant del pigment és l'oli, aquest és l'encarregat d'envoltar, transportar i adherir el pigment i els altres components al suport pictòric. Les principals qualitats que ha de tenir l'oli són:
-permetre l'aplicació i extensió dels colors, mantenint les partícules de pigment aglutinades, protegides de l'acció atmosfèrica i possibilitant al mateix temps la incorporació de noves capes.
-al assecar-se ha de ser adhesiu, afavorint la correcta fixació del color a la base.
-ha de realzçar la intensitat i el to del pigment, donant-li una qualitat diferent a la seva condició de pigment sec.
Problemes de la pintura a l'oli_ Esquerdes: es poden produir quan una capa de pintura presenta menys flexibilitat que la inferior. Per això és recomanable que les capes inferiors continguin menys quantitat d'oli que les superiors. Les esquerdes i craquelats també es produeixen quan damunt de colors molt absorbents es col.loquen altres de baix contingut oliós. També: en casos de canvis forts de temperatura, en els quals, suport i capa pictòrica es vegin sotmesos a contraccions i dilatacions.
Presentació en el mercat_ es pot trobar en estat cremós, envasat en tubs, en pots de boca ampla o enllaunat. També es troba en las variants tècniques de les ceres o els pastels a l'oli en forma de barra.
Suports_ Qualsevol superfície susceptible de ser pintada, però és precís que tingui una naturalesa magra, és a dir, teles, fustes, papers, plàstics... L'única condició que requereix del suport la pintura a l'oli és que aquest no sigui més gras que el propi medi pictòric. A més, aquest ha de preveure els possibles canvis en la pròpia alteració de la superfície.
Els suports ideals són els menys susceptibles a canvis o alteracions; així, fustes curades, conglomerat, tàblex o dm són unes perfectes superfícies rígides.
El suport més utilitzat és la tela. Aquesta ha d'estar muntada correctament sobre un bastidor que asseguri una tensió uniforme en tota la superfície.
Característiques de la tela:
-bona transpiració
-lleugeresa
-major estabilitat davant els agents climàtics que produeixen distorsions inevitables en les superfícies rígides i "veteadas".
Encara que qualsevol superfície pugi servir de suport per un medi gras com l'oli, tots els suports produiïs a partir de fibra natural, com la tela o la fusta, han de ser preservats del contacte directe amb l'oli per evitar que l'oli els corrompi. La imprimació del suport serveix per: evitar que es podreixi la fibra natural i per preservar al màxim la absorció indeguda per part de la porositat del suport de l'oli i dels additius de la pintura a l'oli.
Procés de pintura a l'oli. Gras sobre magre. Encara que cada artista desenvolupi la seva pròpia tècnica, sempre existeix un procès per construir una obra pintant a l'oli. Gras sobre magre és la regla d'or de la pintura a l'oli i sempre ha de ser respectada per tenir èxit en aquesta tècnica. Significa que s'ha de pintar sempre sobre una base menys oliosa que la que s'està utilitzant. El procès d'assecat de la pintura a l'oli és lent, pot trigar de sis a un any. Durant aquest procès la pintura s'asseca, com hen dit abans, per oxidació i s'endureix de mode que la superfície de la pintura s'encogeix lleugerament.
Si, per exemple, s'aplica pintura magra sobre una capa de pintura més grassa, més oliosa, s'assecarà abans que la primera capa grassa de mode que, quan aquesta última s'assequi, es produiran esquerdes en la capa superior magra arribant, fins i tot, a desprendre's.
Com hem dit abans, la tela és el suport més utilitzat. Va ser-ho des del segle XV, i va substituir a la fusta per una sèrie d'avantatges evidents com la lleugeresa o la elasticitat.
Complements_ llapissos i carbonets. Molts artistes prefereixen el carbonet per esboçar sobre la tela, ja que és tan inestable que permet un indeterminat nombre de correccions. Els llapissos, en canvi, resulten més precisos encara que són més difícils d'esborrar.
Draps i papers. El material absorbent és fonamental a l'hora d'eliminar taques.
Espàtula. És un estri molt versàtil. Els efectes de l'espàtula alternen el modelat amb l'arrossegament de la pintura.
Cinta adhesiva. Per fer reserves.
M'ha agradat molt! Salutacions cordials , Teresa Palà
ResponderEliminar